Un amic em fa arribar uns comentaris sobre el taller de clown gestalt d’Alain Vigneau i els vull compartir amb vosaltres:
““Benaventurats els qui es riuen d’ells mateixos, perquè mai els faltarà material.” Això són els tallers de l’Alain Vigneau i Lêda Sants. Aprendre sobre mi mateix, sobre les meves reaccions, sobre el meu ego; sorprendre’m per enèsima vegada en aquest comportament que jo ja em sé, mentre em diverteixo: fent el pallasso. Aquest cap de setmana he assistit al segon mòdul del taller “El camí del clown”; un camí que no duu enlloc, segons l’Alain.
L’Alain és un clown professional i ensenya els principis de la gramàtica del clown. Un d’aquests principis és l’escolta, que és el que hem treballat aquest cap de setmana. Escolta de què? Escolta de tot: de mi, del meu cos, de les meves necessitats; de l’altre, de les seves necessitats, de les seves reaccions. En la tècnica teatral és bàsic estar atent a les propostes del company en l’escenari per construir el propi personatge.
Diria que de totes les dinàmiques propostes la que més m’ha sorprès és la del clown zen per la seva senzillesa i efectivitat. I a més l’he gaudit. La cosa és senzilla. Es treballa en parelles o sol: una acció mínima (entrar a la sala, mirar el públic, dir una frase i sortir) i un text mínim, d’una línia, i això és tot. És increïble el que em va sorgir de dintre quan em vaig enfrontar sol al meu públic (els companys de taller, és a dir, el món): els dubtes, les pors, les vergonyes, les ires; em va aflorar tota la neurosi.
En la meva actuació, vaig notar, sols començar, uns riures del públic, que no controlava: riuen de mi? què em veuen? La cosa no sortia com tenia previst, em vaig sortir del guió (és permès) i a poc a poc em vaig encarar a tot el món, incloent-hi l’Alain. Vaig experimentar el mateix que altres companys: va sortir el nen amb la seva ferida.
Era fàcil veure els altres com els nens que van ser en tot just cinc minuts. Quina manera tan ràpida d’arribar al centre de la meva personalitat! Després de comentar el que estaven sentint, alguns companys van repetir la seva actuació amb un canvi sorprenent d’actitud i presència; el començament o la continuació del camí de la sanació.
L’avantatge afegit d’aquest cap de setmana ha estat retrobar-me amb el grup de companys i companyes del primer mòdul, amb el qual m’he pogut sentir a gust i en confiança per entrar de ple en el treball poc després d’arribar. No m’és fàcil mostrar les meves emocions o fer el ridícul (una de les meves fòbies) davant desconeguts. Amb el grup tot ha estat més fàcil.
I, a més, he pogut usar el meu nas vermell amb tot el dret; me’l vaig guanyar en el primer mòdul. Ara sóc un professional maldestre i patètic, com diu afectuosament l’Alain. I m’agrada.”
pura serena 